PÍNDOLA 727

 

 

 

Ara es pot dir

Que fa goig.

Fa bogeries

Per no tornar-se boig

PÍNDOLA 726

 

 

 

Li diu la lleona al lleó:

"Hauríem de revisar la hipoteca"

I ell replica:

"Tens raó".

PÍNDOLA 725

 

 

 

Abstraccions,

Concrecions.

De la natura

A l'arquitectura.

PÍNDOLA 724

 

 

 

La katana,

Diluïda.

Va fent aigües

De per vida.

PÍNDOLA 723

 

 

 

Una coseta volia dir:

Tant hi ha

D'ací a allà

Com d'allà a ací.

PÍNDOLA 722

 

 

 

Posem-nos fites

O acabarem

Estalactites.

PÍNDOLA 721

 

 

 

El festival va anar be,

Però bufava marinada.

Ara ho sé.

PÍNDOLA 720

 

 

 

No em pixelitzeu

Que no 

Se'm veu.

PÍNDOLA 719

 

 

 

Tot el pas obert

Ja està cobert.

Ara torrem

Mandarines.

PÍNDOLA 718

 

 

 

El beneplàcit

Corporatiu

Arribava amb cert retard.

Sol passar amb l'art.

PÍNDOLA 717

 

 

 

Deixa el discurs preparat

En un costat.

Amb un pes damunt dels fulls.

Que no volin 

Els esculls.

PÍNDOLA 716

 

 

 

Despullem

Tots els mites.

Aviat tots serem

Hermafrodites.

PÍNDOLA 715

 

 

 

Amor i mort,

Cosins germans.

Et cremen les mans,

Et trenquen el cor.

PÍNDOLA 714

 

 

 

Ni les ganes

Ni el desig.

Vindrem caminant

Pel mig.

PÍNDOLA 713

 

 

 

Amb les cartes destapades

Ja no hi ha joc per jugar.

Sobretot si estan marcades.

Que quedi clar.

PÍNDOLA 712

     

 

 

Rima, indecència,

Nas, llapis.

Prudència.

PÍNDOLA 711

 

 

 

Tant s'ha enfilat

La mongetera

Que s'ha perdut

A la cimera.

PÍNDOLA 710

 

 

 

Ha aconseguit l'impossible:

De tan i tan transparent

Ja s'ha tornat

Invisible.

PÍNDOLA 709

 

 

 

Em diu mon cosí:

"A casa som

Més de xandall

Que de batí".

PÍNDOLA 708

 

 

 

Doncs, deu ser

Que som tossuts,

No ens donem mai

Per vençuts.

PÍNDOLA 707

 

 

 

Es pensava

Que estava enamorada

I, de sobte,

Va sentir-se alliberada.