Pèsols vermells
M'inunden la taula,
Em fan mal als ulls,
Em remen els gossos,
Em giren la cara.
PÍNDOLA 229
Tot ho aguantes amb un drap
Compartint jaculatòries,
Beneint amb un sol braç,
Tancant portes giratòries.
PÍNDOLA 221
Devots de l'anís,
Rebaixat,
Miraven sempre
Per un forat
Com repartir-se
Les molles del pastís.
PÍNDOLA 217
Ara ja ho sabem tots
Que l'aital minyonet
No era, ni de bon tros,
Ni ros ni blanquet.
Més aviat morenet.
PÍNDOLA 216
La Milena m'ho va dir
I la Carmeta repetir:
Quan arribi en Cucurull
Posa les nanses perdudes
En remull.
PÍNDOLA 215
Cul de got oscil·lant
I ulls que surten disparats
Apropant-te, com mai,
A aquella llarga trena.
Cau la nit
I no em fa pena.
PÍNDOLA 211
No estalviïs mesura
Quan les imatges cauen,
Desbocades,
Que els pernils no perdonen.
Ni ganes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Primera hora del matí D'un dia de primavera. He obert la porta al veí I m'ha buidat la nevera.
