PÍNDOLA 974

 

 

 

Al sortir de l'armari

Fa pudor de naftalina.

Sort del rosari.

PÍNDOLA 973

 

 

 

Els termòmetres s'enfilen,

Els parquets es desplomen,

Els mercats es regulen,

Els preus es disparen.

I els dijous, paella.

PÍNDOLA 972

 

 

 

Les parets enguixades

Tenen ulls, tenen orelles.

Serien faves comptades

Si expliquessin meravelles.

PÍNDOLA 971

 

 

 

Ja no cal

Donar el salt

Per poder viure

Com cal.

PÍNDOLA 970

 

 

 

Al Museu dels Horrors

Hi regalen bonhomia

Als caçadors.

Ja és de dia.

PÍNDOLA 969

 

 

 

Diu el meu tutor

Que se sent com dividit.

Meitat invasor,

Meitat invadit.

PÍNDOLA 968

 

 

 

Símptomes recurrents.

La galleda ben parada

Per si es tornen

Persistents.

PÍNDOLA 967

 

 

 

Una mescla adequada

De papallones 

Et pot obrir

Moltes portes.

PÍNDOLA 966

 

 

 

Quan s'enfilin

Pels flautats

Tornaran,

Finalment,

Pobres i endeutats.

PÍNDOLA 965

 

 

 

Tendència global,

Les vísceres s'inflen.

Que no prenguem mal.

PÍNDOLA 964

 

 

 

El club dels homes

Amortitzats

No pot oferir gran cosa

Als associats.

PÍNDOLA 963

 

 

 

Per més que sembli

Factible

M'estimo més sentir-te

Impossible.

PÍNDOLA 962

 

 

 

 Ens han ben collat per dalt

I més que agafat per baix.

Fa pujada i rellisquem.

No us amoïneu, ja marxem.

PÍNDOLA 961

 

 

 

No em posis

En un pedestal

Que amb una bufada

Podria caure

(I prendre mal).