Amb la brisa del matí
Hem sortit disparats
De la roda del hàmster.
On era el camí ?
PÍNDOLA 1002
Una bala perduda impactà
A la busca minutera del rellotge
De la Torre del Rellotge.
I l'afer s'arxivà.
PÍNDOLA 980
Ens diu l'infermera,
ensenyant-nos les dents:
"La vida està plena
D'assignatures pendents."
PÍNDOLA 978
Que li moquin les candeles.
Que li buidin l'orinal.
Que li cantin be les vespres.
Que no pugui fer més mal.
PÍNDOLA 977
Li diu la bibliotecària:
"Tot això no porta enlloc"
I li respon el renoc:
"És per a treure'm la urticària".
PÍNDOLA 973
Els termòmetres s'enfilen,
Els parquets es desplomen,
Els mercats es regulen,
Els preus es disparen.
I els dijous, paella.
PÍNDOLA 972
Les parets enguixades
Tenen ulls, tenen orelles.
Serien faves comptades
Si expliquessin meravelles.
PÍNDOLA 962
Ens han ben collat per dalt
I més que agafat per baix.
Fa pujada i rellisquem.
No us amoïneu, ja marxem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
