PÍNDOLA 254

 

T'escriuré una llarga carta,

Cap per avall,

Amb la punta de la llengua.

Posem-hi naps

I algun all.

PÍNDOLA 253

Murmuris propers

Van passant l'estona.

Abraçat a ton ombra

Esdevinguí dona.

 

PÍNDOLA 252

 

"Estàs molt equivocat"

Deia el posseïdor 

De la veritat,

Mostrant el certificat.

PÍNDOLA 251

 

 

Mans i mànigues,

Fred i calent,

Per arribar on som.

 

PÍNDOLA 250

 

Lo de bellíssima persona

Era abans

O després d'impostos ?

PÍNDOLA 249

 

Jo creuava l'oceà,

Tu em creuaves la mirada.

Tocaven a maitines

I encara no era l'alba.

PÍNDOLA 248

 

Caçat al vol,

Cada mot respira

Al seu aire,

Tot sol,

Sense deixar ni flaire.

PÍNDOLA 247

 

Ni àustria ni borbó,

Ni amo ni senyor.

Anem fent via.

Horitzó.

PÍNDOLA 246

 

L'efecte papallona

I l'efecte domino,

Sumats, fan molta por.

PÍNDOLA 245

 

 

 

Avui ha costat

Que sortís el Sol.

Sufís i dervixos

Estan de dol.

PÍNDOLA 244

 

 

 

Tragèdia passada per aigua

Fent passar bou

Per bèstia grossa.

Mel i mató. I molta til.la.

PÍNDOLA 243

 

Blocs que es disgreguen,

Palleringa reprimida,

Resultats que maregen.

Amen.

PÍNDOLA 242

 

Abstemis embriacs,

Beats al·lucinats,

Es gasten els cartutxos

De tristes realitats.

PÍNDOLA 241

 

Sense buscar-ho, un dies et trobes

Una sorpresa ben gran:

Sents que et quedes enrere

Quan tothom passa al davant.

PÍNDOLA 240

 

Parents es tornen estranys,

Estranys acaben parents.

Tot es belluga

I el temps te'n passa factura.

PÍNDOLA 239

 

 

 

 Amb l'escombra a la mà

La portera, novament,

Ens increpà:

"aprenguin a votar !"

PÍNDOLA 238

 

Pizza, pizza, pizza

Cap avall.

Bresca, bresca, bresca

Cap amunt.

Lloguem-hi cadires.

PÍNDOLA 237

 

Antigens, no ho hem mirat,

Però tenim molts

Anticossos de seguretat.

PÍNDOLA 236

 

 

 

M'aclapara la teva immensitat. 

M'acoquina que diguis la veritat.

Farinetes dissecades

No podran amb el teu fat.

PÍNDOLA 235

 

La bomba que no xucla,

L'aixeta que no raja.

I tu que t'ho mires

Fent mitja mitja.

Mitja rasa.

PÍNDOLA 234

 

 

 

Ja està prou be pensar

Que aquí res no ens atura.

Moure un dit ja és cultura.

PÍNDOLA 233

 

Cecs vidents,

Rapsodes reticents

Davallen del núvol

I perden les dents.

PÍNDOLA 232

 

Cinc ofrenes

I cap verge.

L'avió ha descarrilat

Tan aviat s'ha enlairat.