PÍNDOLA 300

 

Sempre hi ha algun poca-solta

Que t'ho tira tot per terra.

Sort de l'àngel de la guarda,

Quan no dorm.

PÍNDOLA 299

 

Una visita ràpida

Per a esvair qualsevol dubte.

Empat a un.

I al final, tots feliços.

PÍNDOLA 298

 

 

 

Canó d'anglesola

Terra bruta i

Camisola.

PÍNDOLA 297

 

 

 

Sorpreneu-me,

Jocs florals,

Amb promeses

Viscerals.

PÍNDOLA 296

 

Si em vols reconèixer

La veu

T'ho diré

En un format més breu.

PÍNDOLA 295

 

El gel triturat es barreja

Amb el plàstic, encara calent.

Les fiances excessives naveguen,

Sorpreses,

Pel canal de ponent.

PÍNDOLA 294

 

Lo blanc anava

Tirant,

Però lo negre passava

Al davant.

PÍNDOLA 293

Pintura d'ungles

I de parets.

Ja no hi ha quadre

Que em faci el pes.

 

PÍNDOLA 292

 

Una pedra a la sabata

Com una col de Brussel·les.

Aneu fent via

Vers els sexes de plàstic.

PÍNDOLA 291

 

 

 

Estava tan mort

Com mexicà.

Cridava son pare

En un mon franciscà.

PÍNDOLA 290

 

Tornem del Carnaval esotèric

Sense gaire convicció.

El programa no funciona.

Passem a manual.

PÍNDOLA 289

 

"Molt graciós !"

Digué la portera

Veient com, tot sol,

Carregava una nevera.

PÍNDOLA 288

 

Li deia el folre

A les manilles:

"Empenyeu, 

Que no se'ns veu !"

PÍNDOLA 287

 

 

 

Pneumàtics de capçalera

Suren a la tragèdia argentina.

Setze jutges indultats

Ja ha fet carrera.

Vergonya, cavallers !

PÍNDOLA 286

 

 

 

El silenci estava

Molt alt

I, malgrat tot,

Ni es notava.

Una oreneta passava.

PÍNDOLA 285

 

 

 

Tot el que vulguis fer

Posa'm-ho

En un paper.

PÍNDOLA 284

 

 

 

Faràs d'abric

Del meu anhel desmesurat,

Fora d'hores,

Final de llista.

PÍNDOLA 283

 

Quan aquell dit teu,

Inquiet i impertinent,

Prem el botó amagat

Esclata la veritat.

I tothom content.

PÍNDOLA 282

 

 

 

Més que vigilar el

Què dius

Ves amb compte amb el

Què escrius.

PÍNDOLA 281

 

 

 

T'ho deixo

Però no t'ho dono.

Que tampoc és meu

Del tot.

PÍNDOLA 280

 

 

 

Arbre enllà,

Embriac de diner,

No tenia prou carrer.

PÍNDOLA 279

 

Venies descalça 

Per no fer soroll,

Però els estels reverberen.

Fugim.

PÍNDOLA 278

 

Ara que, per fi,

Ja veia el got mig ple

Va, i s'hi ofega.

PÍNDOLA 277

 

Juguem al gat i la rata,

Però tots dos volem ser el gat.

S'ha acabat !