Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 81
Amb el passat, he tallat.
I aquest present no té futur.
La vida és un tango
De tres temps,
I no gaire compassats.
PÍNDOLA 80
No n'hi ha dues d'iguals
Diu la vella, eixarrancada,
Desplomant una picarda,
Afanyant-se amb la bugada,
Responent els tribunals.
PÍNDOLA 79
Posats a no veure-hi clar
Ja no porto mai ulleres.
El que no puc evitar és
La ferum de clavegueres.
PÍNDOLA 78
Ja ha arribat aquell fred
Que tant enyoràveu.
- Quina mandra ! Ja no el vull -
Tu, mai content.
PÍNDOLA 77
Un filferro els traspassava
D'est a oest.
Amb corrent,
Agafaven embranzida.
Feien olor de colònia.
PÍNDOLA 76
Sanfermines,
Dragamines
I uns mussols.
Pastanagues
remullades.
Tres cargols.
PÍNDOLA 75
Un ou
Fa la gallina
I una guerra
Fa petxina.
Pitja fort
La cadernera
Pel davant
O pel darrera.
PÍNDOLA 74
Té dots el xicot,
Deia el menestral
Des de l'altra vorera,
Mentre l'aigua s'escolava
Per l'embornal.
Ja res no sembla igual.
PÍNDOLA 73
La senyoreta espina
No té raó.
La muntanya maragda
S'esquitxa.
Esberla'ns el cor.
PÍNDOLA 72
Rebel amb causa, o sense,
O ves a saber quina.
Virant al roig, fonent al negre.
Indagar fa mala espina.
No hi ha mot que en pugui definir
Ni l'origen ni el destí.
PÍNDOLA 71
Verifiqueu la suor
Dels qui estimen
I amb prou feina
Respiren.
Que intueixen on som.
Tothom contra tothom.
PÍNDOLA 70
Tatuat per l'esquena
Per no veure l'horror
Apropant la parpella.
Ignorant la pudor
Es baralla amb la boira
Esclafat per la pena.
PÍNDOLA 69
Tan mut
Com eixut.
Refinat
I eixamplat.
Retornat
Però perdut.
PÍNDOLA 68
Samarreta vella
Fa bon brou.
Hi ha qui s'estavella.
Digues prou.
PÍNDOLA 67
La venjança no els arriba d'un sol cop
Primavera salesiana per l'escot
Hamburgueses primigènies de saló
Vestimenta de paraigua vessa el got.
PÍNDOLA 66
Minuts de glòria
I un cel llampant.
Menjaves carxofes.
Carrers espuris
Rellisquen amunt
Ofegant anxoves.
PÍNDOLA 65
Una peixera plena de vi
No fa estiu.
Una banyera plena de gel
Fa respecte.
No em vestiu
De capellà
Ni aquí ni allà.
Tindria molt mal aspecte.
PÍNDOLA 64
Mans enlaire
Per no ser mossegat
Ni emmanillat.
Un gran salt, ben amunt,
Més enllà de les tres creus,
Procurant no aterrar.
Per a no embrutar-se els peus.
PÍNDOLA 63
Les fàbriques del no-res
Escupen brots de rosada.
Delinqüència programada.
Et ben juro
Que jo et deia la veritat
Però es veu
Que la febre s'ha avençat.
PÍNDOLA 62
Ens han segrestat el tacte,
Gairebé el gust i l'olfacte.
No veiem el que mirem,
No sentim el que escoltem.
És d'impacte.
No sabem.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
PÍNDOLA 1050
PÍNDOLA 1031
No és veritat Que no siguis ningú. Per poc que tu siguis Ningú més pot ser tu.
PÍNDOLA 1028
Amagades dins l'armari Has trobat, finalment, Les trampes al solitari.
PÍNDOLA 1026
Primera hora del matí D'un dia de primavera. He obert la porta al veí I m'ha buidat la nevera.