PÍNDOLA 1280

 


Te el cervell tot ple de pus
I fa veure que rumia.
Ja ningú li diu bondia.
Es pot ser més gamarús ?

PÍNDOLA 1279

 


Som d'opinions contundents.
Per això ensenyem
Sempre les dents
Per finestres i balcons.

PÍNDOLA 1275

 

 
L'enyor del passat.
L'oblit del present,
Que ja és passat.
Tornem a dalt;
L'enyor del passat... 



PÍNDOLA 1273

 


Atac dels dimonis,
Victòria dels àngels.
Nosaltres, al mig,
Com qui diu,
Mortals que anem fent
La viu-viu.

PÍNDOLA 1272

 


Tres fadrines al balcó
I un airet que tot ho crema.
La sorpresa ja és extrema,
La passió esdevé obsessió.

PÍNDOLA 1287