PÍNDOLA 938

 

 

 

 Atònits,

Observem l'alba

Amarada de banderes.

Prohibit tenir por.

PÍNDOLA 937

 

 

 

Cops al cap,

Record viral.

Són faves tendres.

 

PÍNDOLA 936

 

 

 

Al seu aire,

Sense cap pretensió,

Posa ordre a l'aire.

PÍNDOLA 935

 

 

 

Posa-ho en un paper

Abans que no arribi el vent

I s'endugui

El pensament.

PÍNDOLA 934

 

 

 

El Passeig de la Cultura

S'omple de literatura.

Ja tenim més escriptors

Que no pas lectors.

PÍNDOLA 933

 

 

 

Les grans pantalles

Es queixen

Que les petites fan mal.

Natural !

PÍNDOLA 932

 

 

Veig un sentiment

Com molt antic:

Que no son res

Sense un enemic.

 

PÍNDOLA 931

 

 

 

Tot allò

Que hem estat

I ja no som

Ho portem

En secret

Sobre el llom.

PÍNDOLA 930

 

 

 

I si et ric

Totes les gràcies

És que crec

Que les tens totes.

Trenca l'alba.

PÍNDOLA 929

 

 

 

Combat irrisori,

Destrosses gegants.

Al senyal,

Cantem.

PÍNDOLA 928

 

 

 

Aquests mots son tan

Antics

Que  no son  meus.

La veu es fa clara.

PÍNDOLA 927

 

 

 

Llegir-te

Asseguda en un banc

No te preu.

Tot i els cotxes

Que passen.

PÍNDOLA 926

 

 

 

No em digueu

Que no és un amor

Que porti tovalloletes

Després de menjar pastetes.

PÍNDOLA 925

 

 

 

Qui més qui menys

Te un futur que espanta.

Per això

Ens van canviant de planta.

PÍNDOLA 924

 

 

 

Presències

I absències,

Mestresses

D'intermitències.

PÍNDOLA 923

 

 

 

Rellisquem

Pel suau pendent.

I, malgrat tot,

Avencem.

 

PÍNDOLA 922

 

 

 

Res del que veu

No li agrada.

Per això amaga

La fiblada.

PÍNDOLA 921

 

 

 

No cal que ens poseu

Pals a les rodes.

Ja s'encallen

Totes soles.