PÍNDOLA 20



Li agradava la frase
"De vell antuvi".
No em pregunteu per què.
Potser perquè rima amb
Diluvi.
Vés a saber.
(O amb Danubi)

PÍNDOLA 18



De Montjuïc 
Una canonada
M'aterrà aquí,
A la falda
(Com cada cinquanta anys).

Tots els papers
Per terra.
Ara, busca'ls.
Quina mandra.
Ah ! I la roba estesa.

PÍNDOLA 17



Tot el que tens
I mai no és prou.
Tot el que sents
És enrenou.
En la nuesa
Trobes abric,
En la fotesa
Tens un amic.

PÍNDOLA 15



Ves, que fa temps
Que no escric telegrames.
Ai, què dic !
Això és molt antic
Ara se'n diuen
Piulades.

PÍNDOLA 12



Coseta insignificant perduda
Al vast oceà de les mentides.
He trobat la paraula,  menuda
Enmig de les gàrgoles fallides.

PÍNDOLA 11



Tamtaramtam,Tamtaramtam
Garlava l'estranya gallina
Mullant els papers
A comissaria.

Pampatapam, Pampatapam
Cantava la vella sibil·la
Cremant els diners
A la sacristia.

PÍNDOLA 10



Era una excelsa granotíssima
Que a mi em feia patir molt.
Es mostrava sereníssima
Quan, de peus a la galleda,
Sempre em feia anar de dol.
Si pujava la persiana
Rebregava l'esquirol
Renegant de la fageda
Deia que era un tarambana.

PÍNDOLA 9



Bombolles peten
I esdevenen flors.

Consignes i paraules
De pas
M'ofeguen.
Em tapen el nas.

PÍNDOLA 7



Un cor de mussols
Cantant al balcó.
Un estol de bruixes
Encallat a la barana.

I nosaltres pintant
Quadres per terra,
I vosaltres torrant
Castanyes blau cel.

PÍNDOLA 6



El pianista
Amb artrosi
Li digué a la cantant 
Afònica:
La cigala sordeja
I el grill ens té
Enveja.

I els llops també oloren flors.

PÍNDOLA 967