Era una excelsa granotíssima
Que a mi em feia patir molt.
Es mostrava sereníssima
Quan, de peus a la galleda,
Sempre em feia anar de dol.
Si pujava la persiana
Rebregava l'esquirol
Renegant de la fageda
Deia que era un tarambana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada