Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 105
En un taller molt petit,
per aquí a Les Planes,
S'hi fabriquen, d'amagat,
Porta-avions
Per a les pubilles catalanes.
PÍNDOLA 104
Les factures per pagar,
Els estalvis per menjar.
Trenquem files.
Resem barricades.
PÍNDOLA 103
Han deixat anar els gossos
Abans que el dia comenci.
Que el capvespre estèril
Dels mossos
No ens marqui l'ombra
Del silenci.
PÍNDOLA 102
Re-inventant-se una llauna de sardines
Jugava al golf fent carícies a una nou.
Amarat d'oli d'oliva de disseny
Esperava rera la cuina d'autor.
PÍNDOLA 101
Tota la roba per terra
I els cartrons.
I tu, encara,
Plena de dubtes.
PÍNDOLA 100
El panorama
És ampli.
D'uns tres cents seixanta graus.
Però l'horitzó
És primet.
Tot just una ratlla horitzontal.
PÍNDOLA 99
"I que n'és de malparit !"
Deia la mare novella
Veient com el fill petit,
Brillant com una estrella,
Li refusava el pit.
PÍNDOLA 98
La gallina cega ho té molt clar
I ens diu amb afany:
"És el centenari
Del naixement de'n Rodari
I ho penso escampar."
Serà un bon any.
PÍNDOLA 97
T'ho hauria de dir, estimada,
I no em facis cap ganyota:
Quan vols ficar cullerada
Va i sempre fiques la pota.
PÍNDOLA 96
Pedra a pedra
Has construït
La presó dels teus somnis.
Amb tu a dins.
Doncs, no et queixis.
PÍNDOLA 95
Un fil prim, prim, prim
Però fort, fort, fort
Ho aguanta tot.
PÍNDOLA 94
Adoro aquells poetes
Que duen les butxaques
Sempre plenes
De llibretes.
PÍNDOLA 93
El trencanous
I la ballarina
Es miren el futur
Amb sordina.
PÍNDOLA 92
Quin canguelo !
Em deia la gitana,
Emmirallada.
Ha de ploure.
PÍNDOLA 91
Poesia impresa en paper
couché
No la veuràs gaire
Pel meu carrer.
PÍNDOLA 90
No pots enviar a la merda
Algú que ja hi
És.
PÍNDOLA 89
Arrasant-ho tot
Baixant pels carrers empedrats
Avançava el caos
Amb la força desbordada
De qui posseeix el mànec.
I nosaltres, fent l'ànec.
PÍNDOLA 88
Fidel al llapis
Que el guiava
Seguia la ratlla,
Seguia la ratlla.
PÍNDOLA 87
I l'escórpora en zel,
Peronella,
Només vol inundar
La Mar Bella.
Uf, quines rimes més fàcils.
Serà millor que ens mengem
Uns quants dàtils.
PÍNDOLA 86
Vermellor de cirera
Però vi no ho és pas.
Endevina, endevineta.
Qui vol venir ?
PÍNDOLA 85
Agafa't fort
Que el mon s'acaba.
Ja sé que t'importa un rave,
Que tot et sembla bonic.
Ce n'est pas grave,
Pas de panique !
PÍNDOLA 84
La barana de caramel
Té ben comptats els dies.
Baixaves amb el cap
Afaitat,
Feia angúnia la cançó.
Les perles tornaran
Aviat.
PÍNDOLA 83
Diu el fill de'n Cuyàs,
Tot rentant-se les dents:
- Equidistants ? No ho som pas.
Naltros som indiferents -.
PÍNDOLA 82
Sembla mentida
Tanta maldat.
Però mira, tu,
És veritat
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
PÍNDOLA 1005
PÍNDOLA 964
El club dels homes Amortitzats No pot oferir gran cosa Als associats.
PÍNDOLA 999
Estan bojos L'un per l'altre, Però no han donat el pas. Que no fos cas.
PÍNDOLA 967
Una mescla adequada De papallones Et pot obrir Moltes portes.