PÍNDOLA 46



Quan em sento arrossegat
Per tanta nova fornada
Veig que dec estar patint
D'obsolescència programada.

PÍNDOLA 44



Amb alè renovat
Inflava les rodes 
De la felicitat
Quan la nit dels temps,
Fora de context,
Ja no era sagrada.
Una mà que volava.
I la porta del darrera,
Falsa, es tancava.

PÍNDOLA 42



M'he trobat, a mig camí,
Un desig desmesurat
Que era tot propòsit fi
D'algun cor desmanegat.

PÍNDOLA 41



Sopes de lletres
En camps de confinament
Amb regust agredolç
Més aviat
Fat
Es remouen, es revelen
Però no arriben enlloc.
Parem l'extermini.
I dos lloros.
A banda i banda.

PÍNDOLA 40



Passeres de l'absurd 
Et menen
A la sala dels mots descolorits.
Façanes porxades
Dibuixen
Cabòries, idees esllavissades.
Premses estrenyen sentiments
Poc controlats.
Alcem-nos !

PÍNDOLA 39



La fil·loxera s'escampava
Sens remei,
Avançava
Sense llei.
Impunement,
Tot cridant
Que visqui el rei.

PÍNDOLA 38



Avui
Això costa
Ahir
No tant
Demà
Qui ho sap ?
Muntanya russa o cavall desbocat ?
Estil de vida
No  pas triat.

PÍNDOLA 37



A cavall del lleó
Farem bona fortuna.
No tinc por.
A lleó del cavall
La venjança oportuna
D'un badall.

PÍNDOLA 36



Jo encara no he cobrat
I tu ?
Espereu que es faci clar.
És que és diumenge
I el dimoni
Tot s'ho menja.

PÍNDOLA 967