Amb alè renovat
Inflava les rodes
De la felicitat
Quan la nit dels temps,
Fora de context,
Ja no era sagrada.
Una mà que volava.
I la porta del darrera,
Falsa, es tancava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quatre dàtils amb dejú, Una cantimplora amb aigua I una carmanyola plena D'il.lusió per a cadascú. -
Abans jo era teu I avui soc d'una altra. Deu haver-hi algun deu Que està a la que salta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada