Amb alè renovat
Inflava les rodes
De la felicitat
Quan la nit dels temps,
Fora de context,
Ja no era sagrada.
Una mà que volava.
I la porta del darrera,
Falsa, es tancava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Primera hora del matí D'un dia de primavera. He obert la porta al veí I m'ha buidat la nevera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada