Passeres de l'absurd
Et menen
A la sala dels mots descolorits.
Façanes porxades
Dibuixen
Cabòries, idees esllavissades.
Premses estrenyen sentiments
Poc controlats.
Alcem-nos !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Abans jo era teu I avui soc d'una altra. Deu haver-hi algun deu Que està a la que salta. -
Quatre dàtils amb dejú, Una cantimplora amb aigua I una carmanyola plena D'il.lusió per a cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada