PÍNDOLA 139

 

Tancar cicles,

Obrir horitzons,

Petar bombolles.

Tot el que vull són petons.

PÍNDOLA 138

 

D'allò que fas o no fas

Mai no saps si algun dia

Te'n penediràs.

PÍNDOLA 137

 

Cuinar o

Fer menjar.

Vet aquí el dilema.

PÍNDOLA 136

 

Mà oberta, cap tancat.

Puny tancat, mai se sap.

La mà al cor

Ho diu tot.

PÍNDOLA 135

 

En Buda, sota la figuera,

No sentia cap

Trempera.

Però quan va despertar

Va anar a demanar

Esmorzar.

PÍNDOLA 134

 

Aquesta onada que ens empeny

I aquest mur que ens atura.

Entremig, estultícia.

Ni rauxa ni seny.

Ni una carícia.

PÍNDOLA 133

 

Dum, dum, dum,

Feia el baixista,

Ignorant tota l'orquestra.

I l'aire s'encenia.

PÍNDOLA 132

 

Com deia la bella companya,

Davant de tantes proeses,

Prefereixo fer mitja

Que dir bestieses.

PÍNDOLA 131

 

Filisteus enverinats

Eleven queixes

Als soldats emblanquinats

Damunt les lleixes.

PÍNDOLA 130

 

M'estimo més que em jutgi

Un robot

Que no pas un ribot.

PÍNDOLA 129

 

- Digui'm alguna raó

Per retratar la natura.

- Simular

Que el temps s'atura.

PÍNDOLA 128

 

Amb la llengua

Marca gols

I destaca per damunt

Dels esquirols.

PÍNDOLA 127

 

M'agradaria

- I a qui no ?-

Tenir sempre

La raó.

PÍNDOLA 126

 

L'eix del be

L'eix del mal

I un pecat esbiaixat.

PÍNDOLA 125

 

Quin desastre, això meu.

Quina desgràcia, això teu.

Quin desori, això nostre.

Quin despropòsit, això vostre.

Quina vergonya, això seu.

Quina vergonya !

PÍNDOLA 124

 

El varen trobar fred,

Serrades les dents,

Telèfon en mà.

S'hi oïa una veu amable, repetint:

"Si us plau, no es retiri,

L'atendrem en breus moments."

PÍNDOLA 123

 

Un dia gris,

Deu fer uns mil anys,

Vaig perdre el tren

Que em duia als banys.

I ara em pica.

PÍNDOLA 122

 

Plouran meravelles

D'una olor verd-i-cel.

Vomitaran ametistes.

Dos peus nus, matiners,

M'afalaguen.

Cel enllà tronen maragdes.