Tancar cicles,
Obrir horitzons,
Petar bombolles.
Tot el que vull són petons.
PÍNDOLA 135
En Buda, sota la figuera,
No sentia cap
Trempera.
Però quan va despertar
Va anar a demanar
Esmorzar.
PÍNDOLA 134
Aquesta onada que ens empeny
I aquest mur que ens atura.
Entremig, estultícia.
Ni rauxa ni seny.
Ni una carícia.
PÍNDOLA 132
Com deia la bella companya,
Davant de tantes proeses,
Prefereixo fer mitja
Que dir bestieses.
PÍNDOLA 125
Quin desastre, això meu.
Quina desgràcia, això teu.
Quin desori, això nostre.
Quin despropòsit, això vostre.
Quina vergonya, això seu.
Quina vergonya !
PÍNDOLA 124
El varen trobar fred,
Serrades les dents,
Telèfon en mà.
S'hi oïa una veu amable, repetint:
"Si us plau, no es retiri,
L'atendrem en breus moments."
PÍNDOLA 123
Un dia gris,
Deu fer uns mil anys,
Vaig perdre el tren
Que em duia als banys.
I ara em pica.
PÍNDOLA 122
Plouran meravelles
D'una olor verd-i-cel.
Vomitaran ametistes.
Dos peus nus, matiners,
M'afalaguen.
Cel enllà tronen maragdes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
