PÍNDOLA 135

 


En Buda, sota la figuera,
No sentia cap
Trempera.
Però quan va despertar
Va anar a demanar
Esmorzar.

PÍNDOLA 134

 


Aquesta onada que ens empeny
I aquest mur que ens atura.
Entremig, estultícia.
Ni rauxa ni seny.
Ni una carícia.

PÍNDOLA 125

 


Quin desastre, això meu.
Quina desgràcia, això teu.
Quin desori, això nostre.
Quin despropòsit, això vostre.
Quina vergonya, això seu.
Quina vergonya !

PÍNDOLA 124

 


El varen trobar fred,
Serrades les dents,
Telèfon en mà.
S'hi oïa una veu amable, repetint:
"Si us plau, no es retiri,
L'atendrem en breus moments."

PÍNDOLA 122

 


Plouran meravelles
D'una olor verd-i-cel.
Vomitaran ametistes.
Dos peus nus, matiners,
M'afalaguen.
Cel enllà tronen maragdes.





PÍNDOLA 967