PÍNDOLA 122

 


Plouran meravelles
D'una olor verd-i-cel.
Vomitaran ametistes.
Dos peus nus, matiners,
M'afalaguen.
Cel enllà tronen maragdes.





a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

PÍNDOLA 1107

  • PÍNDOLA 1084
      Ho diu el fill del mestre: Serà una revolució Sense cap mena De protecció.
  • PÍNDOLA 1083
      Totes les nafres, I les que vindran, S'escriuen soles I tot rimant.
  • PÍNDOLA 1099
      La principal Corista No estava A la llista.