PÍNDOLA 122

 


Plouran meravelles
D'una olor verd-i-cel.
Vomitaran ametistes.
Dos peus nus, matiners,
M'afalaguen.
Cel enllà tronen maragdes.





a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

PÍNDOLA 1008

  • PÍNDOLA 964
          El club dels homes Amortitzats No pot oferir gran cosa Als associats.
  • PÍNDOLA 999
          Estan bojos L'un per l'altre, Però no han donat el pas. Que no fos cas.    
  • PÍNDOLA 967
          Una mescla adequada De papallones  Et pot obrir Moltes portes.