Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 1262
Clara
Si no es mou.
Fosca
Per un sou.
PÍNDOLA 1261
El més calent
No és a l'aigüera.
Tot i no ser molt valent
Diuen qye farà carrera.
PÍNDOLA 1260
Obrint i tancant
Parèntesis
Matem el temps amb
Hipòtesis.
PÍNDOLA 1259
Jugaran
Al tres en ratlla
Per a agradar
Al senyor batlle.
PÍNDOLA 1258
S'han venut
L'ànima als deus
Perquè fa
Massa pujada.
Quina putada !
PÍNDOLA 1257
Amb la pell de gallina,
Cinquanta.
Si porten barretina,
Quaranta.
Ja hi ha pau a la sina.
Tot plegat els encanta.
PÍNDOLA 1256
Diuen que te el cap
Ben moblat,
Però els mobles
Els ha cremat.
PÍNDOLA 1255
"Això jo no m'ho menjo"
Digué el zelador
Tot obrint la tapa
I sentint que fa pudor.
PÍNDOLA 1254
"Com ens compliquem la vida"
- Digué el lleó al ratolí -
"Ens volen prendre per mida
I una mica fa patir."
PÍNDOLA 1253
Les terres de l'Ebre
Sempre tenen febre
I les de Ponent
No tenen prou gent.
PÍNDOLA 1252
En fosca presó
La veu silenciada.
Tan alts son els murs
Que l'hem oblidada.
PÍNDOLA 1251
Sort del calaix
On tanco les manies.
Llenceu-me'n la clau.
Mengem llepolies.
PÍNDOLA 1250
Quanta lletra publicada
De la mestra ponderada
I a la millor escena
És de lectura obligada.
PÍNDOLA 1249
Entre fílies
I fòbies
No acabem de fer net.
Ho diu el pastoret.
PÍNDOLA 1248
Per fi un tren
Que arriba a l'hora.
Això sí que és d'agraïr.
Que no, que no !
Que aquest tren
És el d'ahir !
PÍNDOLA 1247
Portem dies
Esperant
I el vi se'ns està
Avinagrant.
PÍNDOLA 1246
He estripat les etiquetes
I les rimes de consens.
No fos cas que les punyetes
Iniciessin el descens.
PÍNDOLA 1245
L'alferes provisional
I el capità definitiu
Jugaven a dames
Sense demanar hora
Ni estirar les cames.
PÍNDOLA 1244
Les visions del llangardaix
M'avisen del daltabaix,
Poc o molt, abans d'hora.
Vinga, va ! Sortim a fora !
PÍNDOLA 1243
Enfilat en uns coturns
La cosa ja es veu més clara,
Però haurem d'esperar-nos.
(Almenys, per ara.)
PÍNDOLA 1242
Ja m'ho deia
La meva àvia:
Tot plegat fa
Molta ràbia.
PÍNDOLA 1241
Dir una gran mentida
És, avui,
Una prova de vida.
PÍNDOLA 1240
Els tambors parlants
M'han confiat
Un secret:
Que ja ho donen
Per fet.
PÍNDOLA 1239
La mamella s'ha assecat
I la vila està deserta.
Desperta !
PÍNDOLA 1238
La prima
T'estima,
La mitja
T'esquitxa
I l'alba
T'escalfa.
PÍNDOLA 1237
Vinga estirar el xiclet
Per la banda del sudari.
Ara que fa més fred
Queda més estrafolari.
PÍNDOLA 1236
El plor previ, contundent.
Després, "uf"-va dir ella-
Un cop va buidar
La mamella.
PÍNDOLA 1235
Temporades d'opinió
Fan que l'alba trenqui abans,
Però el dia no s'acaba
Si no et rentes be les mans.
PÍNDOLA 1234
Amb almoina
Neteja la consciència.
Ho va fent
Des de l'adolescència.
PÍNDOLA 1233
Nit d'insomni.
Repassant, corregint
Les memòries mai no escrites
D'aquell mestretites.
PÍNDOLA 1232
Xiulen els embassaments
Perquè encara és massa d'hora.
Deixem els gemecs a fora.
PÍNDOLA 1231
Pa de blat,
Civada i ordi.
Ja has escrit
El teu llibre
Per Sant Jordi ?
PÍNDOLA 1230
A quina veu amagada
Se n'ha anat el rossinyol,
Que ja no ve
Quan vol ?
PÍNDOLA 1229
La boqueta de pinyó
Regalima mala bava.
Déu-n'hi-do.
PÍNDOLA 1228
Assemblat in situ,
Congelat a altamar,
Ja no et poden
Desnonar.
PÍNDOLA 1227
He passat la nit en blanc.
En blanc i negre.
Coses del pebre.
PÍNDOLA 1226
Sense presses,
El notari
Ens ha resat
El rosari.
PÍNDOLA 1225
Quatre dàtils amb dejú,
Una cantimplora amb aigua
I una carmanyola plena
D'il.lusió per a cadascú.
PÍNDOLA 1224
Hi ha qui parla amb segon grau
Per tal de no fer-se entendre
O no menjar-se un gripau.
PÍNDOLA 1223
Una cosa segura
Ens ensenya la Història:
Que per més que fem
No n'aprenem.
PÍNDOLA 1222
Ens arriben les factures
A tota velocitat.
Vull veure si cap ministre
No fa cara d'espantat.
PÍNDOLA 1221
Qui més, qui menys,
Té tendències
I una dosi de mal gust.
Calla, que ve l'autobus ...
PÍNDOLA 1220
Diu que cal saber nedar
Amb la roba ben guardada,
Però jo veig que esteu nedant
Amb tota la roba posada.
PÍNDOLA 1219
El nan insomne
Fa un discurs permanent.
Des d'una penya
Amonesta la gent.
PÍNDOLA 1218
La tesi li diu
A la hipòtesi:
"Fes-li més cas a la praxi".
PÍNDOLA 1217
Va passar un trenta-cinc
De febrer
Que totes les fades
Eixiren al carrer.
PÍNDOLA 1216
En una terra precària
On ningú sap per on va
S'han endut la catenària.
Ja només queda resar.
PÍNDOLA 1215
Té un ull penetrant,
Però l'altre, no tant.
I mirant
Sempre endavant.
PÍNDOLA 1214
Fa un fred propi
De Xixon
I amb aquesta ponentada
Ballarem el rigodon.
PÍNDOLA 1213
Les constants
Van canviant
Fins que deixen
De ser-ho.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
PÍNDOLA 1262
PÍNDOLA 1191
Per be o per mal Em tira la terra Ancestral.
PÍNDOLA 1190
Potser sí Que és sempre igual, Però està tan be Que és genial.
PÍNDOLA 1220
Diu que cal saber nedar Amb la roba ben guardada, Però jo veig que esteu nedant Amb tota la roba posada.