Diu l'Alèxia
Que el confondre
Locutori amb colutori
Li ve de la lisdèxia.
PÍNDOLA 1282
Les tavernes van justes
Al passar pel costat.
Clavarem be les fustes
Al sortir del gimnàs.
PÍNDOLA 1280
Te el cervell tot ple de pus
I fa veure que rumia.
Ja ningú li diu bondia.
Es pot ser més gamarús ?
PÍNDOLA 1275
L'enyor del passat.
L'oblit del present,
Que ja és passat.
Tornem a dalt;
L'enyor del passat...
PÍNDOLA 1273
Atac dels dimonis,
Victòria dels àngels.
Nosaltres, al mig,
Com qui diu,
Mortals que anem fent
La viu-viu.
PÍNDOLA 1272
Tres fadrines al balcó
I un airet que tot ho crema.
La sorpresa ja és extrema,
La passió esdevé obsessió.
PÍNDOLA 1257
Amb la pell de gallina,
Cinquanta.
Si porten barretina,
Quaranta.
Ja hi ha pau a la sina.
Tot plegat els encanta.
PÍNDOLA 1254
"Com ens compliquem la vida"
- Digué el lleó al ratolí -
"Ens volen prendre per mida
I una mica fa patir."
PÍNDOLA 1250
Quanta lletra publicada
De la mestra ponderada
I a la millor escena
És de lectura obligada.
PÍNDOLA 1248
Per fi un tren
Que arriba a l'hora.
Això sí que és d'agraïr.
Que no, que no !
Que aquest tren
És el d'ahir !
PÍNDOLA 1246
He estripat les etiquetes
I les rimes de consens.
No fos cas que les punyetes
Iniciessin el descens.
PÍNDOLA 1245
L'alferes provisional
I el capità definitiu
Jugaven a dames
Sense demanar hora
Ni estirar les cames.
PÍNDOLA 1244
Les visions del llangardaix
M'avisen del daltabaix,
Poc o molt, abans d'hora.
Vinga, va ! Sortim a fora !
PÍNDOLA 1243
Enfilat en uns coturns
La cosa ja es veu més clara,
Però haurem d'esperar-nos.
(Almenys, per ara.)
PÍNDOLA 1237
Vinga estirar el xiclet
Per la banda del sudari.
Ara que fa més fred
Queda més estrafolari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Diu que cal saber nedar Amb la roba ben guardada, Però jo veig que esteu nedant Amb tota la roba posada.
