Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 1283
Faràs vida
Al quarto de bany
Sense adonar-te
Que és un parany.
PÍNDOLA 1282
Les tavernes van justes
Al passar pel costat.
Clavarem be les fustes
Al sortir del gimnàs.
PÍNDOLA 1281
El problema
Més punyent
És que no som
Prouta gent.
PÍNDOLA 1280
Te el cervell tot ple de pus
I fa veure que rumia.
Ja ningú li diu bondia.
Es pot ser més gamarús ?
PÍNDOLA 1279
Som d'opinions contundents.
Per això ensenyem
Sempre les dents
Per finestres i balcons.
PÍNDOLA 1278
Si et bellugues és pecat.
I si no, estaràs fitxat.
Prenem mesures,
Cremem bestieses.
PÍNDOLA 1277
Salta la mata,
Però si vas i vens
Tot això que tens.
PÍNDOLA 1276
Va empènyer fort
Per a obrir pas
I es va quedar
Amb un pam de nas.
PÍNDOLA 1275
L'enyor del passat.
L'oblit del present,
Que ja és passat.
Tornem a dalt;
L'enyor del passat...
PÍNDOLA 1274
Les idees de futur
Donen forma al teu present.
Només cal estar amatent.
PÍNDOLA 1273
Atac dels dimonis,
Victòria dels àngels.
Nosaltres, al mig,
Com qui diu,
Mortals que anem fent
La viu-viu.
PÍNDOLA 1272
Tres fadrines al balcó
I un airet que tot ho crema.
La sorpresa ja és extrema,
La passió esdevé obsessió.
PÍNDOLA 1271
Negocis ruïnosos
I falsos estatuts
Es troben al jardí
Dels passos perduts.
PÍNDOLA 1270
Som del nord
I l'hem perdut
Tot passant
Per un embut.
PÍNDOLA 1269
La corrua de fantasmes
Arribava de ponent
Animant la bona gent.
PÍNDOLA 1268
De debò:
Sempre he pensat
Que això és allò
I aquí és allà.
PÍNDOLA 1267
Col.lecciona
Pèrdues constants
Per fer cas del calendari.
Dins i fora
De l'armari.
PÍNDOLA 1266
Algú ho havia
De dir:
La gràcia està en
Repetir.
PÍNDOLA 1265
Pot anar malament
D'entrada
Però la data és ben
Sagrada.
PÍNDOLA 1264
Més dures son
Les presències
Mentre creixen
Les absències.
PÍNDOLA 1263
Va haver-hi
Una transacció
I els gats demanaven
Clemència.
Quina indecència !
PÍNDOLA 1262
Clara
Si no es mou.
Fosca
Per un sou.
PÍNDOLA 1261
El més calent
No és a l'aigüera.
Tot i no ser molt valent
Diuen qye farà carrera.
PÍNDOLA 1260
Obrint i tancant
Parèntesis
Matem el temps amb
Hipòtesis.
PÍNDOLA 1259
Jugaran
Al tres en ratlla
Per a agradar
Al senyor batlle.
PÍNDOLA 1258
S'han venut
L'ànima als deus
Perquè fa
Massa pujada.
Quina putada !
PÍNDOLA 1257
Amb la pell de gallina,
Cinquanta.
Si porten barretina,
Quaranta.
Ja hi ha pau a la sina.
Tot plegat els encanta.
PÍNDOLA 1256
Diuen que te el cap
Ben moblat,
Però els mobles
Els ha cremat.
PÍNDOLA 1255
"Això jo no m'ho menjo"
Digué el zelador
Tot obrint la tapa
I sentint que fa pudor.
PÍNDOLA 1254
"Com ens compliquem la vida"
- Digué el lleó al ratolí -
"Ens volen prendre per mida
I una mica fa patir."
PÍNDOLA 1253
Les terres de l'Ebre
Sempre tenen febre
I les de Ponent
No tenen prou gent.
PÍNDOLA 1252
En fosca presó
La veu silenciada.
Tan alts son els murs
Que l'hem oblidada.
PÍNDOLA 1251
Sort del calaix
On tanco les manies.
Llenceu-me'n la clau.
Mengem llepolies.
PÍNDOLA 1250
Quanta lletra publicada
De la mestra ponderada
I a la millor escena
És de lectura obligada.
PÍNDOLA 1249
Entre fílies
I fòbies
No acabem de fer net.
Ho diu el pastoret.
PÍNDOLA 1248
Per fi un tren
Que arriba a l'hora.
Això sí que és d'agraïr.
Que no, que no !
Que aquest tren
És el d'ahir !
PÍNDOLA 1247
Portem dies
Esperant
I el vi se'ns està
Avinagrant.
PÍNDOLA 1246
He estripat les etiquetes
I les rimes de consens.
No fos cas que les punyetes
Iniciessin el descens.
PÍNDOLA 1245
L'alferes provisional
I el capità definitiu
Jugaven a dames
Sense demanar hora
Ni estirar les cames.
PÍNDOLA 1244
Les visions del llangardaix
M'avisen del daltabaix,
Poc o molt, abans d'hora.
Vinga, va ! Sortim a fora !
PÍNDOLA 1243
Enfilat en uns coturns
La cosa ja es veu més clara,
Però haurem d'esperar-nos.
(Almenys, per ara.)
PÍNDOLA 1242
Ja m'ho deia
La meva àvia:
Tot plegat fa
Molta ràbia.
PÍNDOLA 1241
Dir una gran mentida
És, avui,
Una prova de vida.
PÍNDOLA 1240
Els tambors parlants
M'han confiat
Un secret:
Que ja ho donen
Per fet.
PÍNDOLA 1239
La mamella s'ha assecat
I la vila està deserta.
Desperta !
PÍNDOLA 1238
La prima
T'estima,
La mitja
T'esquitxa
I l'alba
T'escalfa.
PÍNDOLA 1237
Vinga estirar el xiclet
Per la banda del sudari.
Ara que fa més fred
Queda més estrafolari.
PÍNDOLA 1236
El plor previ, contundent.
Després, "uf"-va dir ella-
Un cop va buidar
La mamella.
PÍNDOLA 1235
Temporades d'opinió
Fan que l'alba trenqui abans,
Però el dia no s'acaba
Si no et rentes be les mans.
PÍNDOLA 1234
Amb almoina
Neteja la consciència.
Ho va fent
Des de l'adolescència.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
PÍNDOLA 1283
PÍNDOLA 1191
Per be o per mal Em tira la terra Ancestral.
PÍNDOLA 1190
Potser sí Que és sempre igual, Però està tan be Que és genial.
PÍNDOLA 1220
Diu que cal saber nedar Amb la roba ben guardada, Però jo veig que esteu nedant Amb tota la roba posada.