S'ha acabat la pomada
I està igual que abans:
Sense seguidors
Ni fans.
PÍNDOLA 1294
Sempre hi ha algú
Que es creu el número ú.
I algú altre
Que no es creu ser ningú.
No cal partir peres.
PÍNDOLA 1293
S'accepten regals del cel
Que siguin de bona marca.
Ara ve un cotxe i aparca
I no bolca per un pèl.
PÍNDOLA 1289
Els amors declarats
I els no declarats
Lluiten en un camp
De batalla d'argent.
Amb poqueta gent.
PÍNDOLA 1288
No vol escriure cançons
Que transmetin pessimisme,
Però tampoc troba raons
Que generin optimisme.
PÍNDOLA 1282
Les tavernes van justes
Al passar pel costat.
Clavarem be les fustes
Al sortir del gimnàs.
PÍNDOLA 1280
Te el cervell tot ple de pus
I fa veure que rumia.
Ja ningú li diu bondia.
Es pot ser més gamarús ?
PÍNDOLA 1275
L'enyor del passat.
L'oblit del present,
Que ja és passat.
Tornem a dalt;
L'enyor del passat...
PÍNDOLA 1273
Atac dels dimonis,
Victòria dels àngels.
Nosaltres, al mig,
Com qui diu,
Mortals que anem fent
La viu-viu.
PÍNDOLA 1272
Tres fadrines al balcó
I un airet que tot ho crema.
La sorpresa ja és extrema,
La passió esdevé obsessió.
PÍNDOLA 1257
Amb la pell de gallina,
Cinquanta.
Si porten barretina,
Quaranta.
Ja hi ha pau a la sina.
Tot plegat els encanta.
PÍNDOLA 1254
"Com ens compliquem la vida"
- Digué el lleó al ratolí -
"Ens volen prendre per mida
I una mica fa patir."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Quatre dàtils amb dejú, Una cantimplora amb aigua I una carmanyola plena D'il.lusió per a cadascú.
