Per fi un tren
Que arriba a l'hora.
Això sí que és d'agraïr.
Que no, que no !
Que aquest tren
És el d'ahir !
PÍNDOLA 1246
He estripat les etiquetes
I les rimes de consens.
No fos cas que les punyetes
Iniciessin el descens.
PÍNDOLA 1245
L'alferes provisional
I el capità definitiu
Jugaven a dames
Sense demanar hora
Ni estirar les cames.
PÍNDOLA 1244
Les visions del llangardaix
M'avisen del daltabaix,
Poc o molt, abans d'hora.
Vinga, va ! Sortim a fora !
PÍNDOLA 1243
Enfilat en uns coturns
La cosa ja es veu més clara,
Però haurem d'esperar-nos.
(Almenys, per ara.)
PÍNDOLA 1237
Vinga estirar el xiclet
Per la banda del sudari.
Ara que fa més fred
Queda més estrafolari.
PÍNDOLA 1235
Temporades d'opinió
Fan que l'alba trenqui abans,
Però el dia no s'acaba
Si no et rentes be les mans.
PÍNDOLA 1225
Quatre dàtils amb dejú,
Una cantimplora amb aigua
I una carmanyola plena
D'il.lusió per a cadascú.
PÍNDOLA 1222
Ens arriben les factures
A tota velocitat.
Vull veure si cap ministre
No fa cara d'espantat.
PÍNDOLA 1220
Diu que cal saber nedar
Amb la roba ben guardada,
Però jo veig que esteu nedant
Amb tota la roba posada.
PÍNDOLA 1216
En una terra precària
On ningú sap per on va
S'han endut la catenària.
Ja només queda resar.
PÍNDOLA 1210
Una doll tan desfermada
Fa un corrent inevitable.
Una grúa a l'horitzó.
Embarquem-nos cap a l'alba.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
