PÍNDOLA 1316

 


Sembla prou segur
Que no és or
Tot el que lluu.
Apareixen pel darrera
La segona i la tercera.

PÍNDOLA 1312

 


S'han acabat les visites
I també el mercat d'estiu.
Ells faran de mestretites
I nosaltres la viu-viu.

PÍNDOLA 1311

 


Tota aquesta gent de ciències,
Tota aquella gent de lletres,
I els artistes per allà al mig
Fent honor
A la rauxa i al desig.

PÍNDOLA 1303

 


Tothom sap
Que hi ha un drac amagat
A l'estany de Banyoles
I és provat
Que és nascut a Planoles.

PÍNDOLA 1294

 


Sempre hi ha algú
Que es creu el número ú.
I algú altre
Que no es creu ser ningú.
No cal partir peres.

PÍNDOLA 1293

 


S'accepten regals del cel
Que siguin de bona marca.
Ara ve un cotxe i aparca
I no bolca per un pèl.

PÍNDOLA 1289

 


Els amors declarats
I els no declarats
Lluiten en un camp
De batalla d'argent.
Amb poqueta gent.

PÍNDOLA 1288


No vol escriure cançons
Que transmetin pessimisme,
Però tampoc troba raons
Que generin optimisme.

 

PÍNDOLA 1287

 


És ben cert que volia
Ser sincer,
Però, al final,
Totes les figues
Varen canviar
De paner.



PÍNDOLA 1286

 


Abans jo era teu
I avui soc d'una altra.
Deu haver-hi algun deu
Que està a la que salta.

PÍNDOLA 1282

 


Les tavernes van justes
Al passar pel costat.
Clavarem be les fustes
Al sortir del gimnàs.

PÍNDOLA 1280

 


Te el cervell tot ple de pus
I fa veure que rumia.
Ja ningú li diu bondia.
Es pot ser més gamarús ?

PÍNDOLA 1279

 


Som d'opinions contundents.
Per això ensenyem
Sempre les dents
Per finestres i balcons.

PÍNDOLA 1275

 

 
L'enyor del passat.
L'oblit del present,
Que ja és passat.
Tornem a dalt;
L'enyor del passat... 



PÍNDOLA 1273

 


Atac dels dimonis,
Victòria dels àngels.
Nosaltres, al mig,
Com qui diu,
Mortals que anem fent
La viu-viu.

PÍNDOLA 1272

 


Tres fadrines al balcó
I un airet que tot ho crema.
La sorpresa ja és extrema,
La passió esdevé obsessió.

PÍNDOLA 1317