Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 1334
Humanista misàntrop
I místic ateu.
Poeta prosaic,
Quin galifardeu !
PÍNDOLA 1333
Ha comptat fins a vint
Per distreure la gana
Però cal anar vivint
Tot cantant ben ufana.
PÍNDOLA 1332
El cel
Ha perdut tota mesura
I la terra
No respira com abans.
Tinguem-ne cura.
PÍNDOLA 1331
Ens va disfressar de cavall,
Ens va beneïr amb xocolata
I vàrem tirar cap avall
Ajustant-nos la corbata.
PÍNDOLA 1330
Quan es deixa anar el monyo
Gairebé tot s'atura
I nosaltres perdem,
Poc o molt, la postura.
PÍNDOLA 1329
Les regles fixades
No estan validades.
Res no és innocent
Si ve de ponent.
PÍNDOLA 1328
Taps de cera rodolant
Per la falda de sa mare.
Taps de suro navegant
Per la barba de son pare.
PÍNDOLA 1327
Un be negre
Amb potes rosses
T'omplirà
Totes les bosses.
PÍNDOLA 1326
Les figues
De l'altre paner
Ja van sortint
Al carrer.
PÍNDOLA 1325
Fa dies
Que dormo en francès.
No cal
Que et sentis ofès.
PÍNDOLA 1324
La sorra xinesa
No pot amb la tinta.
Ja no està permesa.
PÍNDOLA 1323
Podria dir-te coses
Que et farien molt mal,
Però no em cal.
PÍNDOLA 1322
No és regla
De cap cartoixa
Que el pa amb tomàquet
Provoqui angoixa.
PÍNDOLA 1321
Allò que és
Universal
A vegades
Fa més mal.
PÍNDOLA 1320
Llicorella fumigada,
Esmorzar força frugal,
Consciència empantanegada.
Experiència mineral.
PÍNDOLA 1319
Fulles de morera
Pels cucs,
Fulles de finestra
Pels rucs.
PÍNDOLA 1318
L'escrit és molt precís
I no deixa cap dubte:
Caduca el dia sis.
PÍNDOLA 1317
Tots els socis
De govern
També anireu
A l'infern.
PÍNDOLA 1316
Sembla prou segur
Que no és or
Tot el que lluu.
Apareixen pel darrera
La segona i la tercera.
PÍNDOLA 1315
No ens hem pres
Les pastilles.
Ho farem
Sense folre
Ni manilles.
PÍNDOLA 1314
Llogateres
I propietaris
Mai comparteixen
Horaris.
PÍNDOLA 1313
Soroll de passes !
No us amoineu...
El nou veí,
Que és un patasses.
PÍNDOLA 1312
S'han acabat les visites
I també el mercat d'estiu.
Ells faran de mestretites
I nosaltres la viu-viu.
PÍNDOLA 1311
Tota aquesta gent de ciències,
Tota aquella gent de lletres,
I els artistes per allà al mig
Fent honor
A la rauxa i al desig.
PÍNDOLA 1310
El molt malparit
Ha posat per escrit
Allò que tots pensem
I mai no diem.
PÍNDOLA 1309
Quan s'és bèstia
Un no veu
Que fer un favor
Pot ser molèstia.
PÍNDOLA 1308
"S'imagina massa coses"
- Deia la recepcionista -
(Jo només
Busco una pista).
PÍNDOLA 1307
De vici ocult
A tendència
Només hi va
Una ponència.
PÍNDOLA 1306
Els valors occidentals
Ballen el xotis
Amb els orientals.
Revenen entrades
D'amagatotis.
PÍNDOLA 1305
Farem la funció
Inesperada
Al Teatre La Passió
Amb entrada
Numerada.
PÍNDOLA 1304
El mètode gratuït
No arribà per sorpresa.
De fet fou el fruit
D'una molt bona entesa.
PÍNDOLA 1303
Tothom sap
Que hi ha un drac amagat
A l'estany de Banyoles
I és provat
Que és nascut a Planoles.
PÍNDOLA 1302
Es pot ser addicte
Al vici
Sense treure'n
Benefici.
PÍNDOLA 1301
Per no fer un pet
Van estirant
El xiclet.
PÍNDOLA 1300
S'ha acabat la pomada
I està igual que abans:
Sense seguidors
Ni fans.
PÍNDOLA 1299
Més que entomar
Un eclipsi
Això sembla
L'apocalipsi.
PÍNDOLA 1298
El Kabuki i el Bunraku
Discuteixen per saber
Qui és el més maco.
PÍNDOLA 1297
Caldrà limitar
La desgana
A un o dos cops
Per setmana.
PÍNDOLA 1296
Vius tot repetint
Patrons
(Que en son, de bons !).
Estalviem la gatzoneta.
Fem petons.
PÍNDOLA 1295
No està visible,
No està presentable.
Sembla impossible
Però és més que probable.
PÍNDOLA 1294
Sempre hi ha algú
Que es creu el número ú.
I algú altre
Que no es creu ser ningú.
No cal partir peres.
PÍNDOLA 1293
S'accepten regals del cel
Que siguin de bona marca.
Ara ve un cotxe i aparca
I no bolca per un pèl.
PÍNDOLA 1292
Onze micos i un agró
Juguen al parxís a casa
Sense gastar munició.
PÍNDOLA 1291
No et faré
Ni descompte.
Tens el dret
D'aprendre-ho tot
Pel teu compte.
PÍNDOLA 1290
És una experiència
Immersiva.
Quan ens mira a tots
Empassem saliva.
PÍNDOLA 1289
Els amors declarats
I els no declarats
Lluiten en un camp
De batalla d'argent.
Amb poqueta gent.
PÍNDOLA 1288
No vol escriure cançons
Que transmetin pessimisme,
Però tampoc troba raons
Que generin optimisme.
PÍNDOLA 1287
És ben cert que volia
Ser sincer,
Però, al final,
Totes les figues
Varen canviar
De paner.
PÍNDOLA 1286
Abans jo era teu
I avui soc d'una altra.
Deu haver-hi algun deu
Que està a la que salta.
PÍNDOLA 1285
Diu l'Alèxia
Que el confondre
Locutori amb colutori
Li ve de la lisdèxia.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
PÍNDOLA 1334
PÍNDOLA 1191
Per be o per mal Em tira la terra Ancestral.
PÍNDOLA 1190
Potser sí Que és sempre igual, Però està tan be Que és genial.
PÍNDOLA 1286
Abans jo era teu I avui soc d'una altra. Deu haver-hi algun deu Que està a la que salta.