Cul de got oscil·lant
I ulls que surten disparats
Apropant-te, com mai,
A aquella llarga trena.
Cau la nit
I no em fa pena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Primera hora del matí D'un dia de primavera. He obert la porta al veí I m'ha buidat la nevera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada