PÍNDOLA 283

 

Quan aquell dit teu,

Inquiet i impertinent,

Prem el botó amagat

Esclata la veritat.

I tothom content.

PÍNDOLA 282

 

 

 

Més que vigilar el

Què dius

Ves amb compte amb el

Què escrius.

PÍNDOLA 281

 

 

 

T'ho deixo

Però no t'ho dono.

Que tampoc és meu

Del tot.

PÍNDOLA 280

 

 

 

Arbre enllà,

Embriac de diner,

No tenia prou carrer.

PÍNDOLA 279

 

Venies descalça 

Per no fer soroll,

Però els estels reverberen.

Fugim.

PÍNDOLA 278

 

Ara que, per fi,

Ja veia el got mig ple

Va, i s'hi ofega.

PÍNDOLA 277

 

Juguem al gat i la rata,

Però tots dos volem ser el gat.

S'ha acabat !