Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 185
Esclau o llibertari,
Ja no sé si soc
El meu propi
Propietari.
PÍNDOLA 184
Es posa
els descansos
I es posa
A treballar.
Procurem
No gastar més del compte.
PÍNDOLA 183
L'escalf dels cossos millora
A mida que cau la neu.
Mengem més verdura.
PÍNDOLA 182
Diu que ja hem arribat
A Mart.
No sé què dir,
Ja és molt tard.
PÍNDOLA 181
La baritonia desbarra.
La sopranor està que trina
I tot el demés desafina.
Tira, que es fa tard.
PÍNDOLA 180
Posem que ens haguéssim
Estimat.
Fa baixada,
Un ou ferrat.
PÍNDOLA 179
Falcons, tudons
I cartes que no lliguen
No esperen petons.
Idees que s'escapen.
Tanquem-les amb gabions.
PÍNDOLA 178
La teva omple
La meva,
De vida,
A mida
Que es buida.
PÍNDOLA 177
Un desig exorbitant
Reclama clemència.
Fem ulls grossos, llarga trena.
PÍNDOLA 176
"Us petarà el trasto als morros"
- Avisava el contramestre
Mentre alçaven xiribeques,
Posant en remull els porros.
PÍNDOLA 175
Hem deixat la porta oberta
Per a que vinguin els conills
De terra endins.
PÍNDOLA 174
Una
sil·lògica
pauta
Destrossava els caramells,
Igual que ho feia amb els versos
Dels poetes més novells.
PÍNDOLA 173
De vegades perd el pas
I ara m'està dient
Que avui és Divendres Gras.
PÍNDOLA 172
Sempre interessava
L'una,
Però jo em mirava
L'altra.
PÍNDOLA 171
Una insòlita rebequeria
- Que no inèdita -
Li cremava els cavalls.
A tothora.
PÍNDOLA 170
"Colla d'inútils !"
Cridava el veí del davant
I tot el poble ho sentia,
Sens saber a qui es referia.
Tot i que era prou flagrant.
PÍNDOLA 169
Lava petrificada
El que escrius en un paper.
Saliva aturada.
PÍNDOLA 168
Llegiu-vos la lletra petita.
És on hi ha
La salsa de la vida.
PÍNDOLA 167
Nouvinguts, vellvinguts.
Adaptats, inadaptats.
Integrats, desintegrats.
PÍNDOLA 166
Rossinyol tronera
Vine a la vaga.
No et quedis enrere.
PÍNDOLA 165
Parar boig per parar boig,
Més val ser-ho
Que semblar-ho.
PÍNDOLA 164
Tens un ego petitet
Que no vol venir a la festa.
Fa massa fred.
PÍNDOLA 163
Aquest gall
Sempre em canta meravelles
I la gent del corral
Només sap omplir caselles.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
PÍNDOLA 1077
PÍNDOLA 1031
No és veritat Que no siguis ningú. Per poc que tu siguis Ningú més pot ser tu.
PÍNDOLA 1026
Primera hora del matí D'un dia de primavera. He obert la porta al veí I m'ha buidat la nevera.
PÍNDOLA 1028
Amagades dins l'armari Has trobat, finalment, Les trampes al solitari.