Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 847
En boca teva
Vaig saber
El que es deia
Pel darrere.
PÍNDOLA 846
Quan m'expliques les quimeres
Que tu veus com coses clares
No et treguis pas
Les ulleres.
PÍNDOLA 845
Pica
Quan allò
Que va tan be
Ja no es fabrica.
PÍNDOLA 844
S'acaba la tinta
Quan vols imprimir.
És una de les lleis
De no sé qui.
PÍNDOLA 843
Mai no ha estat
Un pou de ciència
Però te
Molta influència.
PÍNDOLA 842
Pots fer que les coses arribin
A bon port
O a mal port.
O que no arribin enlloc.
PÍNDOLA 841
Quan deixi de fer
Aquest vent
Serà un caos
Permanent.
PÍNDOLA 840
Els que neixen amb estrella
Mai no acaben estrellats.
Ho diuen els afectats.
PÍNDOLA 839
Pica, pica
Pica pedra
Que encara
Queda tartera.
PÍNDOLA 838
El complement directe
S'ho està pensant.
Vol girar full
Cap endavant.
PÍNDOLA 837
El record del desig
I el desig del record
M'han portat
A tornar a aquest lloc.
PÍNDOLA 836
Aquell clau roent
Va salvar
Molta gent.
PÍNDOLA 835
I després d'aquest encert
I una mica de brandada
Comencem a preparar
La travessa del desert.
PÍNDOLA 834
Ara que arriba el migdia
Amb un peu a la galleda
Vindré a fer-te companyia.
PÍNDOLA 833
M'ha dit
La intel·ligència artificial
Que els dos junts
Podem prendre mal.
PÍNDOLA 832
Tenim l'eina adient.
En farem un ús tòpic
Fins que torni
La gent.
PÍNDOLA 831
De tot allò
Que es veu i es mou
Amb una estoneta
En tinc prou.
PÍNDOLA 830
És del tipus dormilega:
Fa consultes als coixins
Però no pot
Amb la mantega.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
PÍNDOLA 1040
PÍNDOLA 1028
Amagades dins l'armari Has trobat, finalment, Les trampes al solitari.
PÍNDOLA 1031
No és veritat Que no siguis ningú. Per poc que tu siguis Ningú més pot ser tu.
PÍNDOLA 1026
Primera hora del matí D'un dia de primavera. He obert la porta al veí I m'ha buidat la nevera.