Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 1181
La vida
Pot ser avorrrida
O intensament
Divertida.
(T'estàs engreixant !)
PÍNDOLA 1180
Jo era ciutadà del món
Fins que el món es va esfumar.
Ara ja no sé què soc.
PÍNDOLA 1179
Ja m'ho havien dit,
Que el fill del mestre
Té un sisè sentit.
PÍNDOLA 1178
Tu blanc, jo negre.
Tots creiem tenir raó,
Però no és més
Que una il.lusió.
PÍNDOLA 1177
Suen les pedres
Amb tanta calor.
Fins la mànega
Treu foc.
PÍNDOLA 1176
Pobre cervellet !
Amo de quimeres,
Esclau de fet.
PÍNDOLA 1175
La intel.ligència
Emocional
Juga amb l'artificial,
Empat. (Per ara)
PÍNDOLA 1174
Plou sota mullat
I aquesta volta
No te gaire solta.
Neva sobre glaçat.
PÍNDOLA 1173
Per quin averany
Algú tan proper
Pot passar a ser
Un extrany ?
PÍNDOLA 1172
Una font contínua
De xocolata
Ens ha espatllat
L'horitzó.
Tenies raó.
PÍNDOLA 1171
Els efluvis monetaris
Quan maduren
Passen a ser tributaris.
PÍNDOLA 1170
L'hac aspirada
Ja no es deixa intimidar.
Sempre davantera,
Mai al darrera.
PÍNDOLA 1169
No sabia que escrivissis
D'amagat.
No sigui que una ventada
S'endugui punts i comes.
Martingala.
PÍNDOLA 1168
Compte amb les mentides
Que t'empasses.
Més important que on vas
És per on passes.
PÍNDOLA 1167
Vaig aprendre francès
Al costat d'una dona.
He perdut tot l'anglès
Assegut a una trona.
PÍNDOLA 1166
Qui el va parir !
Em consta on i quan
Però no com ni amb qui.
PÍNDOLA 1165
Costa entendre
La vida
Entre tanta
Mentida.
PÍNDOLA 1164
No oblideu,
Gent del principat,
Que Jesús estava
Circumcidat.
PÍNDOLA 1163
Cau una pluja fina
Que és de tothom
I no és de ningú.
Per sort
Estic en dejú.
PÍNDOLA 1162
L'artista crònic
S'ha desvetllat
Veient la trampa
Per un forat.
PÍNDOLA 1161
S'ha d'estar molt serè
Per a fer testament
Amb tantíssima gent.
PÍNDOLA 1160
Tot allò que era
Per sempre
Ha passat a ser
Mai més.
Un bon revés.
PÍNDOLA 1159
Hi ha coses
Que passen
Només una vegada.
Millor.
PÍNDOLA 1158
El dia que jo me'n vagi
Deixeu-vos de funeral.
Dels ossos feu-ne flautetes,
De la pell feu-ne un timbal.
I que sigui un festival !
PÍNDOLA 1157
M'encanta copiar
Tot allò que t'agrada.
Sovint vull marxar
Per a tenir una pensada.
PÍNDOLA 1156
Soc usuari de tot
El que es veu.
Fins d'allò
Que creies teu.
Trenquem files.
PÍNDOLA 1155
Dels meus braços
Has passat, en un instant,
A l'absència radical.
Diuen que és molt natural.
PÍNDOLA 1154
Unes poques
Llepolies
Satisfan
Les fantasies.
PÍNDOLA 1153
Una onada concupiscent
S'endugué tot vestigi
De gent.
Algú creu que fou
Un prodigi.
PÍNDOLA 1152
El punt de vista
I el de mira
Van jugant
Al dòmino.
Ni sí ni no.
PÍNDOLA 1151
Sense haver-ho
Demanat
Ens han ben
Ensarronat.
PÍNDOLA 1150
Per sort o desgràcia
No he guardat cap imatge
D'aquell temps tan salvatge,
Cap objecte de valor.
Només aquest mocador.
PÍNDOLA 1149
Mel a la boca,
Pilotes fora.
La brossa sota
L'estora.
I la mel te gust de fel.
PÍNOLA 1148
Orenetes d'hivern,
Demència juvenil,
Pregueu per nosaltres.
Camins capgirats
Mai prou ben nostrats.
PÍNDOLA 1147
No és el mateix
Un cavall de refresc
Que un refresc
De cavall.
PÍNDOLA 1146
Vivim amb ferides obertes
Pensant-nos que son cicatrius.
Sort que som prou sofertes.
PÍNDOLA 1145
Els mètodes
Ordinaris
S'han tornat
Estrafolaris.
PÍNDOLA 1144
Fumades recreatives
I mentides massa cruels
Esperonen moltes vides
Ben agafades pels pèls.
PÍNDOLA 1143
L'atzar
Juga a tennis
Amb la necessitat.
Pel que pugui passar.
PÍNDOLA 1142
Vés per on,
Mira què tal:
La recepta
Fa més mal.
PÍNDOLA 1141
Tots els ares
I els abans
Es comporten
Com germans.
PÍNDOLA 1140
Et venen la moto
Com qui ven sabons.
Son uns mamons.
PÍNDOLA 1139
Llegir a les fosques
No té parió.
Escriure a cegues
És la raó.
PÍNDOLA 1138
Serà, o be demència,
O be tornada a la infància,
Però usarem nous bolquers.
Apreciem els jardiners.
PÍNDOLA 1137
Deixeu-me jugar
Amb les paraules.
Les meves,
No les dels altres.
PÍNDOLA 1136
Tota font d'inspiració
Estarà sota sospita.
Evitem la processó.
PÍNDOLA 1135
La desbandada
Fou impactant.
La retrobada,
No tant.
PÍNDOLA 1134
No és que vulgui
Creure-ho,
Però necessito
Veureu-ho.
PÍNDOLA 1133
M'ho acaba de dir:
No en té prou amb usar.
També vol posseir.
PÍNDOLA 1132
M'han tancat
La sucursal
I no trobo
La central.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
PÍNDOLA 1181
PÍNDOLA 1084
Ho diu el fill del mestre: Serà una revolució Sense cap mena De protecció.
PÍNDOLA 1083
Totes les nafres, I les que vindran, S'escriuen soles I tot rimant.
PÍNDOLA 1099
La principal Corista No estava A la llista.