PÍNDOLA 1199

 

Confon el proteic

Amb el prosaic.

Per sort,

És prou poètic.

PÍNDOLA 1198

 

En aquesta època

Tan il.lustrada

Ningú ja recorda

La Caputxinada.

PÍNDOLA 1197

 

Be per cel.lebrar,

Be per consolar,

Sigui com sigui,

Ho volem publicar.

PÍNDOLA 1196

 

Nus gordià,

Cicle circadiari,

Cercle caucasià.

Deixeu que ho resolgui

Demà.

PÍNDOLA 1195

 

Hom pot pensar

Que és un gran psiquiatre

I després encallar-se

Fent el Pas del Quatre.

PÍNDOLA 1194

 

Surt i passeja

La brossa i el gos

I es troba amb la colla

Dels seus "si no fos..."

PÍNDOLA 1193

 

Cada cop

Que tinc rampa

Recordo que

Feta la llei,

Feta la trampa.

PÍNDOLA 1192

 

No sé per què

Vers

Rima sempre amb

Metavers.

PÍNDOLA 1191

 

Per be o per mal
Em tira la terra

Ancestral.

PÍNDOLA 1190

 

Potser sí

Que és sempre igual,

Però està tan be

Que és genial.

PÍNDOLA 1189

 

Mai no m'ha agradat gaire

Res del que he fet,

Però crec que,

Abans de dir adeu-siau

Em donaré el vist-i-plau.

PÍNDOLA 1188

 

No passa res,

Anem donant voltes.

Qui és el valent

Que es vol fer el valent ?

PÍNDOLA 1187

 

Sempre les mateixes cares

I els mateixos comentaris.

Necessito un canvi d'aires.

PÍNDOLA 1186

 

 

 

Tots els humors conflueixen

A la bassa del censor.

Quina por ! 

PÍNDOLA 1185

 

Compleixen amb el seu

Deure

Quan no et volen tornar

A veure.

PÍNDOLA 1184

 

El Garrotín

Li diu al Garrotan:

"Ja m'he fet gran !"

PÍNDOLA 1183

 

Ens deixem ensarronar

Amb, o sense,

Anestèsia.

L'afer és molt bèstia.

PÍNDOLA 1182

 

Esteta

De la ignomínia

Només ho fa

Per desídia.

PÍNDOLA 1181

 

La vida

Pot ser avorrrida

O intensament

Divertida.

(T'estàs engreixant !)

PÍNDOLA 1180

 

Jo era ciutadà del món

Fins que el món es va esfumar.

Ara ja no sé què soc.

PÍNDOLA 1179

 

Ja m'ho havien dit,

Que el fill del mestre

Té un sisè sentit.

PÍNDOLA 1178

 

Tu blanc, jo negre.

Tots creiem tenir raó,

Però no és més

Que una il.lusió.

PÍNDOLA 1177

 

Suen les pedres

Amb tanta calor.

Fins la mànega

Treu foc.

PÍNDOLA 1176

 

Pobre cervellet !

Amo de quimeres,

Esclau de fet.

PÍNDOLA 1175

 

La intel.ligència

Emocional

Juga amb l'artificial,

Empat. (Per ara)

PÍNDOLA 1174

 

Plou sota mullat

I aquesta volta

No te gaire solta.

Neva sobre glaçat.

PÍNDOLA 1173

 

Per quin averany

Algú tan proper

Pot passar a ser

Un extrany ?

PÍNDOLA 1172

 

Una font contínua

De xocolata

Ens ha espatllat

L'horitzó.

Tenies raó.

PÍNDOLA 1171

 

Els efluvis monetaris

Quan maduren

Passen a ser tributaris.

PÍNDOLA 1170

 

L'hac aspirada

Ja no es deixa intimidar.

Sempre davantera,

Mai al darrera.

PÍNDOLA 1169

 

No sabia que escrivissis

D'amagat.

No sigui que una ventada

S'endugui punts i comes.

Martingala.

PÍNDOLA 1168

 

Compte amb les mentides

Que t'empasses.

Més important que on vas

És per on passes.

PÍNDOLA 1167

 

Vaig aprendre francès

Al costat d'una dona.

He perdut tot l'anglès

Assegut a una trona.

PÍNDOLA 1166

 

Qui el va parir !

Em consta on i quan

Però no com ni amb qui.

PÍNDOLA 1165

 

Costa entendre

La vida

Entre tanta

Mentida.

PÍNDOLA 1164

 

No oblideu,

Gent del principat,

Que Jesús estava

Circumcidat.

PÍNDOLA 1163

 

Cau una pluja fina

Que és de tothom

I no és de ningú.

Per sort

Estic en dejú.

PÍNDOLA 1162

 

L'artista crònic

S'ha desvetllat

Veient la trampa

Per un forat.

PÍNDOLA 1161

 

S'ha d'estar molt serè

Per a fer testament

Amb tantíssima gent.

PÍNDOLA 1160

 

Tot allò que era

Per sempre

Ha passat a ser

Mai més.

Un bon revés.

PÍNDOLA 1159

 

Hi ha coses

Que passen

Només una vegada.

Millor.

PÍNDOLA 1158

 

El dia que jo me'n vagi

Deixeu-vos de funeral.

Dels ossos feu-ne flautetes,

De la pell feu-ne un timbal.

I que sigui un festival !

PÍNDOLA 1157

 

M'encanta copiar

Tot allò que t'agrada.

Sovint vull marxar

Per a tenir una pensada.

PÍNDOLA 1156

 

Soc usuari de tot

El que es veu.

Fins d'allò

Que creies teu.

Trenquem files.

PÍNDOLA 1155

 

Dels meus braços

Has passat, en un instant,

A l'absència radical.

Diuen que és molt natural.

PÍNDOLA 1154

 

Unes poques

Llepolies

Satisfan

Les fantasies.

PÍNDOLA 1153

 

Una onada concupiscent

S'endugué tot vestigi

De gent.

Algú creu que fou

Un prodigi.

PÍNDOLA 1152

 

El punt de vista

I el de mira

Van jugant

Al dòmino.

Ni sí ni no.

PÍNDOLA 1151

 

Sense haver-ho 

Demanat

Ens han ben

Ensarronat.

PÍNDOLA 1150

 

Per sort o desgràcia

No he guardat cap imatge

D'aquell temps tan salvatge,

Cap objecte de valor.

Només aquest mocador.