PÍNDOLA 1240

 

Els tambors parlants

M'han confiat

Un secret:

Que ja ho donen

Per fet.

PÍNDOLA 1239

 

La mamella s'ha assecat

I la vila està deserta.

Desperta !

PÍNDOLA 1238

 

La prima

T'estima,

La mitja

T'esquitxa

I l'alba

T'escalfa.

PÍNDOLA 1237

 

Vinga estirar el xiclet

Per la banda del sudari.

Ara que fa més fred

Queda més estrafolari.

PÍNDOLA 1236

 

El plor previ, contundent.

Després, "uf"-va dir ella-

Un cop va buidar

La mamella.

PÍNDOLA 1235

 

Temporades d'opinió

Fan que l'alba trenqui abans,

Però el dia no s'acaba

Si no et rentes be les mans.

PÍNDOLA 1234

 

Amb almoina

Neteja la consciència.

Ho va fent

Des de l'adolescència.

PÍNDOLA 1233

 

Nit d'insomni.

Repassant, corregint

Les memòries mai no escrites

D'aquell mestretites.

PÍNDOLA 1232

 

Xiulen els embassaments

Perquè encara és massa d'hora.

Deixem els gemecs a fora.

PÍNDOLA 1231

Pa de blat,

Civada i ordi.

Ja has escrit

El teu llibre

Per Sant Jordi ?

 

PÍNDOLA 1230

 

A quina veu amagada

Se n'ha anat el rossinyol,

Que ja no ve

Quan vol ?

PÍNDOLA 1229

 

La boqueta de pinyó

Regalima mala bava.

Déu-n'hi-do.

PÍNDOLA 1228

 

Assemblat in situ,

Congelat a altamar,

Ja no et poden

Desnonar.

PÍNDOLA 1227

 

He passat la nit en blanc.

En blanc i negre.

Coses del pebre.

PÍNDOLA 1226

 

Sense presses,

El notari

Ens ha resat

El rosari.

PÍNDOLA 1225

 

Quatre dàtils amb dejú,

Una cantimplora amb aigua

I una carmanyola plena

D'il.lusió per a cadascú.

PÍNDOLA 1224

 

Hi ha qui parla amb segon grau

Per tal de no fer-se entendre

O no menjar-se un gripau.

PÍNDOLA 1223

 

Una cosa segura

Ens ensenya la Història:

Que per més que fem

No n'aprenem.

PÍNDOLA 1222

 

Ens arriben les factures

A tota velocitat.

Vull veure si cap ministre

No fa cara d'espantat.

PÍNDOLA 1221

 

Qui més, qui menys,

Té tendències

I una dosi de mal gust.

Calla, que ve l'autobus ...

PÍNDOLA 1220

 

Diu que cal saber nedar

Amb la roba ben guardada,

Però jo veig que esteu nedant

Amb tota la roba posada.

PÍNDOLA 1219

 

El nan insomne

Fa un discurs permanent.

Des d'una penya

Amonesta la gent.

PÍNDOLA 1218

 

La tesi li diu

A la hipòtesi:

"Fes-li més cas a la praxi".

PÍNDOLA 1217

 

Va passar un trenta-cinc

De febrer

Que totes les fades

Eixiren al carrer.

PÍNDOLA 1216

 

En una terra precària

On ningú sap per on va

S'han endut la catenària.

Ja només queda resar.

PÍNDOLA 1215

 

Té un ull penetrant,

Però l'altre, no tant.

I mirant

Sempre endavant.

PÍNDOLA 1214

 

Fa un fred propi 

De Xixon

I amb aquesta ponentada

Ballarem el rigodon.

PÍNDOLA 1213

 

Les constants

Van canviant

Fins que deixen

De ser-ho.

PÍNDOLA 1212

 

I ara no cal

Que entrem en pànic.

Deixem que el procés

Tan sols sigui un tràmit.

PÍNDOLA 1211

 

Va sortir del riu

Ben xop

Tot recitant

El parenostre del llop.

PÍNDOLA 1210

 

Una doll tan desfermada

Fa un corrent inevitable.

Una grúa a l'horitzó.

Embarquem-nos cap a l'alba.

PÍNDOLA 1209

 

Boqueta de pinyó,

Set amanides.

Tant sols queda el pastor

Tot salvant vides.

PÍNDOLA 1208

 

Deixeu-me pista,

Deixeu-me pista,

Ara que he après

A ser optimista.

PÍNDOLA 1207

 

La lletra petita

S'alçà en rebel.lió

Sens tenir en compte

La revolució.

PÍNDOLA 1206

 

Llum verda

I anar passant,

Que aquest cop

Serà brillant.

PÍNDOLA 1205

 

Ben justet penetra el pont

La remor de la riera

I no mira mai enrere.

PÍNDOLA 1204

 

Anticicló premeditat

Mai no et dirà

La veritat.

PÍNDOLA 1203

 

No sé pas

Per on vindré

Però sí

Per on marxaré.

PÍNDOLA 1202

 

Si anoto una nota

Li dic al notari

I això em fa notar

Un notable calvari.