Carles Bertrand Estivill
Escrits esporàdics, poemes i cançons
Píndoles
Poemes i cançons
DoctorBandurria
PÍNDOLA 1240
Els tambors parlants
M'han confiat
Un secret:
Que ja ho donen
Per fet.
PÍNDOLA 1239
La mamella s'ha assecat
I la vila està deserta.
Desperta !
PÍNDOLA 1238
La prima
T'estima,
La mitja
T'esquitxa
I l'alba
T'escalfa.
PÍNDOLA 1237
Vinga estirar el xiclet
Per la banda del sudari.
Ara que fa més fred
Queda més estrafolari.
PÍNDOLA 1236
El plor previ, contundent.
Després, "uf"-va dir ella-
Un cop va buidar
La mamella.
PÍNDOLA 1235
Temporades d'opinió
Fan que l'alba trenqui abans,
Però el dia no s'acaba
Si no et rentes be les mans.
PÍNDOLA 1234
Amb almoina
Neteja la consciència.
Ho va fent
Des de l'adolescència.
PÍNDOLA 1233
Nit d'insomni.
Repassant, corregint
Les memòries mai no escrites
D'aquell mestretites.
PÍNDOLA 1232
Xiulen els embassaments
Perquè encara és massa d'hora.
Deixem els gemecs a fora.
PÍNDOLA 1231
Pa de blat,
Civada i ordi.
Ja has escrit
El teu llibre
Per Sant Jordi ?
PÍNDOLA 1230
A quina veu amagada
Se n'ha anat el rossinyol,
Que ja no ve
Quan vol ?
PÍNDOLA 1229
La boqueta de pinyó
Regalima mala bava.
Déu-n'hi-do.
PÍNDOLA 1228
Assemblat in situ,
Congelat a altamar,
Ja no et poden
Desnonar.
PÍNDOLA 1227
He passat la nit en blanc.
En blanc i negre.
Coses del pebre.
PÍNDOLA 1226
Sense presses,
El notari
Ens ha resat
El rosari.
PÍNDOLA 1225
Quatre dàtils amb dejú,
Una cantimplora amb aigua
I una carmanyola plena
D'il.lusió per a cadascú.
PÍNDOLA 1224
Hi ha qui parla amb segon grau
Per tal de no fer-se entendre
O no menjar-se un gripau.
PÍNDOLA 1223
Una cosa segura
Ens ensenya la Història:
Que per més que fem
No n'aprenem.
PÍNDOLA 1222
Ens arriben les factures
A tota velocitat.
Vull veure si cap ministre
No fa cara d'espantat.
PÍNDOLA 1221
Qui més, qui menys,
Té tendències
I una dosi de mal gust.
Calla, que ve l'autobus ...
PÍNDOLA 1220
Diu que cal saber nedar
Amb la roba ben guardada,
Però jo veig que esteu nedant
Amb tota la roba posada.
PÍNDOLA 1219
El nan insomne
Fa un discurs permanent.
Des d'una penya
Amonesta la gent.
PÍNDOLA 1218
La tesi li diu
A la hipòtesi:
"Fes-li més cas a la praxi".
PÍNDOLA 1217
Va passar un trenta-cinc
De febrer
Que totes les fades
Eixiren al carrer.
PÍNDOLA 1216
En una terra precària
On ningú sap per on va
S'han endut la catenària.
Ja només queda resar.
PÍNDOLA 1215
Té un ull penetrant,
Però l'altre, no tant.
I mirant
Sempre endavant.
PÍNDOLA 1214
Fa un fred propi
De Xixon
I amb aquesta ponentada
Ballarem el rigodon.
PÍNDOLA 1213
Les constants
Van canviant
Fins que deixen
De ser-ho.
PÍNDOLA 1212
I ara no cal
Que entrem en pànic.
Deixem que el procés
Tan sols sigui un tràmit.
PÍNDOLA 1211
Va sortir del riu
Ben xop
Tot recitant
El parenostre del llop.
PÍNDOLA 1210
Una doll tan desfermada
Fa un corrent inevitable.
Una grúa a l'horitzó.
Embarquem-nos cap a l'alba.
PÍNDOLA 1209
Boqueta de pinyó,
Set amanides.
Tant sols queda el pastor
Tot salvant vides.
PÍNDOLA 1208
Deixeu-me pista,
Deixeu-me pista,
Ara que he après
A ser optimista.
PÍNDOLA 1207
La lletra petita
S'alçà en rebel.lió
Sens tenir en compte
La revolució.
PÍNDOLA 1206
Llum verda
I anar passant,
Que aquest cop
Serà brillant.
PÍNDOLA 1205
Ben justet penetra el pont
La remor de la riera
I no mira mai enrere.
PÍNDOLA 1204
Anticicló premeditat
Mai no et dirà
La veritat.
PÍNDOLA 1203
No sé pas
Per on vindré
Però sí
Per on marxaré.
PÍNDOLA 1202
Si anoto una nota
Li dic al notari
I això em fa notar
Un notable calvari.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
PÍNDOLA 1240
PÍNDOLA 1191
Per be o per mal Em tira la terra Ancestral.
PÍNDOLA 1190
Potser sí Que és sempre igual, Però està tan be Que és genial.
PÍNDOLA 1098
No cal, no cal, no cal, No cal que abandonem. Segur, segur, segur, Segur que remuntem.