Tancar cicles,
Obrir horitzons,
Petar bombolles.
Tot el que vull són petons.
PÍNDOLA 135
En Buda, sota la figuera,
No sentia cap
Trempera.
Però quan va despertar
Va anar a demanar
Esmorzar.
PÍNDOLA 134
Aquesta onada que ens empeny
I aquest mur que ens atura.
Entremig, estultícia.
Ni rauxa ni seny.
Ni una carícia.
PÍNDOLA 132
Com deia la bella companya,
Davant de tantes proeses,
Prefereixo fer mitja
Que dir bestieses.
PÍNDOLA 125
Quin desastre, això meu.
Quina desgràcia, això teu.
Quin desori, això nostre.
Quin despropòsit, això vostre.
Quina vergonya, això seu.
Quina vergonya !
PÍNDOLA 124
El varen trobar fred,
Serrades les dents,
Telèfon en mà.
S'hi oïa una veu amable, repetint:
"Si us plau, no es retiri,
L'atendrem en breus moments."
PÍNDOLA 123
Un dia gris,
Deu fer uns mil anys,
Vaig perdre el tren
Que em duia als banys.
I ara em pica.
PÍNDOLA 122
Plouran meravelles
D'una olor verd-i-cel.
Vomitaran ametistes.
Dos peus nus, matiners,
M'afalaguen.
Cel enllà tronen maragdes.
PÍNDOLA 119
"Aquest llit fa baixada"
Em deia mentre rodolava cap a mi,
Tot fent aigües.
"Ve una pluja de milions"
"- Una altra ? No cal que preneu
Els paraigües".
PÍNDOLA 118
Dibuixeu
Un arròs, bomba.
Ben farcit d'escalivada,
Clarejat a punt de neu.
I per sobre, una picada.
Ja em direu.
PÍNDOLA 117
Un bon dia la muntanya decidí
Bellugar el cul, de bon matí.
Per sorpresa de Mahoma
Se'n va anar fins a Oklahoma.
PÍNDOLA 114
I la vella xarona em plora:
- On s'és vist aquest equip
Que enlloc de marcar i guanyar
Va tirant pilotes fora ? -
PÍNDOLA 113
Flap, flap, flap
Feia l'ocellot
Tot planant.
M'ha tocat finestra,
De nassos a l'ala.
Empassem saliva
Que ara baixem.
PÍNDOLA 111
Emplenem les cantimplores,
Què carall !
Quan us portin les tisores
Feu-ne tall.
Fem drecera, que es fa tard.
Amunt
O avall.
PÍNDOLA 109
Permetem que facin taula
Damunt la cresta de la ignorància.
L'estadística ho rebenta:
No voldran cap ambulància.
Mantinguem ben oberts els paraigües,
Conservem enllustrades les cassoles.
PÍNDOLA 108
Hauré d'endevinar-te
Mitja cara.
La part més eloqüent,
Ben amagada.
Lluna minvant, silent mitjanit
Sense febre però amb neguit.
PÍNDOLA 106
L'alosa diu al pinsà:
- Una cosa és que et vegin
I una altra que et mirin -
I ell respon:
- I una altra, que t'admirin -.
PÍNDOLA 105
En un taller molt petit,
per aquí a Les Planes,
S'hi fabriquen, d'amagat,
Porta-avions
Per a les pubilles catalanes.
PÍNDOLA 103
Han deixat anar els gossos
Abans que el dia comenci.
Que el capvespre estèril
Dels mossos
No ens marqui l'ombra
Del silenci.
PÍNDOLA 102
Re-inventant-se una llauna de sardines
Jugava al golf fent carícies a una nou.
Amarat d'oli d'oliva de disseny
Esperava rera la cuina d'autor.
PÍNDOLA 100
El panorama
És ampli.
D'uns tres cents seixanta graus.
Però l'horitzó
És primet.
Tot just una ratlla horitzontal.
PÍNDOLA 99
"I que n'és de malparit !"
Deia la mare novella
Veient com el fill petit,
Brillant com una estrella,
Li refusava el pit.
PÍNDOLA 98
La gallina cega ho té molt clar
I ens diu amb afany:
"És el centenari
Del naixement de'n Rodari
I ho penso escampar."
Serà un bon any.
PÍNDOLA 97
T'ho hauria de dir, estimada,
I no em facis cap ganyota:
Quan vols ficar cullerada
Va i sempre fiques la pota.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Primera hora del matí D'un dia de primavera. He obert la porta al veí I m'ha buidat la nevera.
