En Buda, sota la figuera,
No sentia cap
Trempera.
Però quan va despertar
Va anar a demanar
Esmorzar.
PÍNDOLA 134
Aquesta onada que ens empeny
I aquest mur que ens atura.
Entremig, estultícia.
Ni rauxa ni seny.
Ni una carícia.
PÍNDOLA 132
Com deia la bella companya,
Davant de tantes proeses,
Prefereixo fer mitja
Que dir bestieses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Quatre dàtils amb dejú, Una cantimplora amb aigua I una carmanyola plena D'il.lusió per a cadascú.
