Sempre hi ha algun poca-solta
Que t'ho tira tot per terra.
Sort de l'àngel de la guarda,
Quan no dorm.
PÍNDOLA 295
El gel triturat es barreja
Amb el plàstic, encara calent.
Les fiances excessives naveguen,
Sorpreses,
Pel canal de ponent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Quatre dàtils amb dejú, Una cantimplora amb aigua I una carmanyola plena D'il.lusió per a cadascú.
