A cop de talonari
S'anava obrint pas
Sens deixar gaire deixalla.
No veia el mal que feia
A la pobra canalla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quatre dàtils amb dejú, Una cantimplora amb aigua I una carmanyola plena D'il.lusió per a cadascú. -
Abans jo era teu I avui soc d'una altra. Deu haver-hi algun deu Que està a la que salta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada