Per fi un tren
Que arriba a l'hora.
Això sí que és d'agraïr.
Que no, que no !
Que aquest tren
És el d'ahir !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quatre dàtils amb dejú, Una cantimplora amb aigua I una carmanyola plena D'il.lusió per a cadascú. -
Abans jo era teu I avui soc d'una altra. Deu haver-hi algun deu Que està a la que salta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada