Amb la llengua
Marca gols
I destaca per damunt
Dels esquirols.
PÍNDOLA 125
Quin desastre, això meu.
Quina desgràcia, això teu.
Quin desori, això nostre.
Quin despropòsit, això vostre.
Quina vergonya, això seu.
Quina vergonya !
PÍNDOLA 124
El varen trobar fred,
Serrades les dents,
Telèfon en mà.
S'hi oïa una veu amable, repetint:
"Si us plau, no es retiri,
L'atendrem en breus moments."
PÍNDOLA 123
Un dia gris,
Deu fer uns mil anys,
Vaig perdre el tren
Que em duia als banys.
I ara em pica.
PÍNDOLA 122
Plouran meravelles
D'una olor verd-i-cel.
Vomitaran ametistes.
Dos peus nus, matiners,
M'afalaguen.
Cel enllà tronen maragdes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Quatre dàtils amb dejú, Una cantimplora amb aigua I una carmanyola plena D'il.lusió per a cadascú.
