PÍNDOLA 217

 


Ara ja ho sabem tots
Que l'aital minyonet
No era, ni de bon tros,
Ni ros ni blanquet.
Més aviat morenet.

PÍNDOLA 216

 


La Milena m'ho va dir
I la Carmeta repetir:
Quan arribi en Cucurull
Posa les nanses perdudes
En remull.

PÍNDOLA 215

 


Cul de got oscil·lant
I ulls que surten disparats
Apropant-te, com mai,
A aquella llarga trena.
Cau la nit
I no em fa pena.

PÍNDOLA 211

 


No estalviïs mesura
Quan les imatges cauen,
Desbocades,
Que els pernils no perdonen.
Ni ganes.

PÍNDOLA 1334